perquè la puguem consumir fora de l'establiment on es ven, podem optar per fer servir la forma pronominal:
Menjar per emportar-se
Cafè per endur-se
o bé prescindir del pronom:
Menjar per emportar
Cafè per endur.
Si en l'oració principal es fa referència explícita al subjecte, caldrà fer servir la [...]
destinació pel qual s'actua, es fa referència a la causa o motiu que origina l'acció. Aquest infinitiu generalment depèn d'una oració principal formada per un verb d'acció, però també pot dependre d'un sintagma nominal que està relacionat amb un verb d'acció. Per exemple:
Havíem anat a Girona per visitar el [...]
Les oracions passives es construeixen amb el verb ser i el verb principal en participi. A més, poden incloure un complement agent introduït per les preposicions per o de, que expressa qui o què fa l'acció. Per exemple:
El conductor és multat si no respecta el codi de circulació.
Enguany els [...]
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions [...]
Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.
1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent [...]
Un dels significats del verb acompanyar és 'adjuntar una cosa a una altra considerada com a principal'. Com que és un verb transitiu, porta un complement directe que no va introduït per cap preposició i que representa l'element principal. En canvi, el complement que indica la cosa que s'adjunta és [...]
De vegades, en oracions que contenen una expressió que indica un període de temps (vint anys, dos segles, etc.) s'usa el gerundi de manera aïllada, ometent el verb de l'oració principal, per fer èmfasi en el valor duratiu (equival a fa + expressió temporal + que).
Aquest recurs és molt [...]
: avui, sol; demà, núvols i clarianes; demà passat, sol, i dilluns, pluja i vent.
També separa els diversos components enumerats de les disposicions administratives. En l'exposició dels arguments de dret i dels fets, aquests se separen amb un punt i coma llevat de l'anterior al verb principal, que se [...]
